Tots nosaltres ens podem moure però no tots els organismes ho poden fer. Per exemple, les plantes moren al mateix lloc on han nascut.
Això és molt important, pensa com seria la nostra vida sense la capacitat de moviment. Com podríem aconseguir l'aliment? Com podríem fugir dels perills? La nostra capacitat de moviment es fonamenta en unes estructures contràctils, els músculs, que mouen unes palanques rígides, els ossos, però ¿els ossos són estructures vives o són de matèria mineral inert?
L'aparell locomotor humà. És l'aparell que ens permet moure'ns i traslladar-nos d'un lloc a un altre (locomoció). Està constituït pel sistema esquelètic i pel sistema muscular.
El sistema esquelètic. És el responsable de sostenir el cos, protegir els òrgans vitals, servir d'inserció dels músculs i fabricar les cèl•lules sanguínies. Està format per uns elements semirígids (cartílags), uns elements rígids (ossos), i uns elements flexibles que permeten la unió entre els ossos (lligaments) i els músculs (tendons).
4. Ossos. Són estructures rígides de teixit ossi, que és un teixit derivat del teixit cartilaginós que es caracteritza per presentar un elevat percentatge en pes de precipitacions de fosfat de càlcic i carbonat càlcic.
Els contactes entre ossos es denominen articulacions. Aquestes poden ser:
Immòbils. Són les que no permeten mobilitat entre el ossos. Un exemple son les articulacions que hi ha entre els ossos del crani, les denominades sutures.
Semimòbils. Són les que permeten una certa mobilitat entre els ossos. Un exemple són les articulacions que hi ha entre les vèrtebres, que presenten un disc intervertebral cartilaginós.
Mòbils. Són les que permeten una gran mobilitat entre els ossos, com passa a l'articulació del genoll, que es troba tota ella està dintre d'una càpsula de teixit conjuntiu plena d'un líquid amortidor anomenat líquid sinovial.
7. L'esquelet humà. Està constituït per 206 ossos.
Activitats a realitzar. Llegeix les explicacions sobre el Sistema esquelètic i realitza el Test de resposta múltiple
- Sistema Ossi-articular i lligamentos:
Per a produir-se una cadena, han d'estar implicat diverses articulacions o palanques òssies, cadascuna d'elles concatenades, on el braç fix d'una palanca sigui el braç mòbil de l'altra. Cadascuna d'aquestes connexions de palanques té un ordre que facilita l'amplitud del moviment. D'està forma es garanteixen en la cadena cinemática tots els graus de llibertat necessaris per a garantir tota l'amplitud de moviment.
Els ossos realitzen diverses funcions mecàniques (Nigg i Herzog, 1994), entre les més importants estan:
Proporcionar suport al cos per a suportar forces externes (p. ex.: gravetat). Actuar com un sistema de la palanca per a transferir forces (p. ex. les forces musculars). Proporcionar protecció per als òrgans interiors vitals (p. ex. cervell, pulmons etc.).
Funcions fisiològiques com prendre part en el procés de circulació sanguínia (hematopoiesis).
Emmagatzemar calci, fòsfor i ions que utilitzen els músculs per al seu funcionament (homeòstasi mineral).
Test de resposta múltiple 14.1 Relació de dibuixos i noms 14.1
INTRODUCCIÓ ALS TRANSTORNS
MUSCUL-ESQUELETICS
D’ORIGEN LABORAL
Els trastorns musculoesqueléticos (TME) són el problema de salut relacionat amb el treball més comú a Europa. Gairebé el 24 % dels treballadors de la Unió Europea (UE-25) afirma sofrir dolor d'esquena i el 22 % es queixa de dolors musculars. En els nous Estats membres aquests percentatges són encara majors, amb un 39 % i un 36 %, respectivament.
Els TME no solament produeixen sofriment personal i disminució d'ingressos, sinó que a més suposen un elevat cost per a les empreses i per a les economies nacionals. Qualsevol treballador pot veure's afectat, però els TME poden prevenir-se avaluant les tasques que es realitzen en el treball, aplicant les mesures preventives oportunes i comprovant l'eficàcia de les mateixes.
Actualment els trastorns musculoesquelètics (TME) constituïxen un àrea prioritària dintre de la prevenció dels riscos laborals a Europa. Encara que és difícil establir comparances a escala internacional, tots les dades tendeixen a confirmar un increment substancial i uniforme d'aquests trastorns en tots els països europeus.
Òbviament, les repercussions socials són molt fortes però també ho són les repercussions econòmiques, i precisament en el moment que les empreses tracten d'incrementar la seva flexibilitat per a seguir sent competitives sorgeixen problemes de gestió de personal L'envelliment general de la població activa és altre factor que fa dels TME una qüestió preocupant.
QUE SÓN ?
Què són els TME Els TME d'origen laboral són alteracions que sofrixen estructures corporals com els músculs, articulacions, tendons, lligaments, nervis, ossos i el sistema circulatori, causades o agreujades fonamentalment pel treball i els efectes de l'entorn en el qual aquest es desenvolupa.
La major part dels TME són trastorns acumulatius resultants d'una exposició repetida a càrregues més o menys pesades durant un període de temps perllongat. No obstant això, els TME també poden deures a traumatismes aguts, com fractures, en ocasió d'un accident.
Tals trastorns afecten principalment a l'esquena, coll, muscles i extremitats superiors, encara que també poden afectar a les inferiors. Alguns TME, com la síndrome del túnel carpia, són específics a causa de els seus símptomes ben definits. Uns altres no ho són tant, ja que únicament s'observa dolor o incomoditat sense símptomes clars que existeixi un trastorn específic com poden ser :
- Inflamacions dels tendons (tendinitis i tenosinovitis), en particular en l'avantbraç o el canell, en els colzes i en els muscles, que es manifesten en professions amb períodes perllongats de treball repetitiu i estàtic.
-Mialgies, això és, dolor i deterioració funcional dels músculs, que es produïxen predominantment en la regió del coll i els muscles i solen donar-se en professions en les quals es realitza treball estàtic.
-Compressió dels nervis : síndromes d'immobilització, que es produïx especialment en el canell i l'avantbraç.
- Trastorns degeneratius de la columna, que afecten habitualment al coll o a la regió dorsolumbar i es manifesten sobretot en persones que realitzen treballs manuals o treballs físics pesats. També poden produir-se en els malucs o en les articulacions del genoll.
Aquests trastorns són crònics i els símptomes no solen manifestar-se fins que la persona no s'exposa a factors de risc d'origen laboral durant un cert període de temps.
A pesar dels problemes que dificulten la comprensió dels trastorns musculoesqueléticos, és possible prevenir aquests, sempre que es tingui en compte aquest aspecte global del moviment i s'extreguin les conclusions adequades i s'ampliïn els àmbits en els quals han de in- troduirse canvis: mesures que afectin, certament, al lloc de treball , però també mesures que afectin a l'organització del treball i a l'entorn laboral. Existeix, per tant, la necessitat de trobar solucions tècniques que passin per una reorganització dels llocs de treball per a restablir uns límits acceptables des del punt de vista de la biomecánica (reducció de l'esforç físic, dimensionament correcte dels llocs de treball, reorganització de l'espai, etc.) i també d'organitzar el treball tenint en compte els factors psicosocials (alternança del treball amb activitats d'aprenentatge i variació de l'estrès biomecánico, formació, major llibertat d'acció dels empleats, revisió dels productes i processos per a incloure l'aspecte ergonòmic, suport als grups de treball i oportunitats d'assistència mútua, etc.).
ASPECTES LEGALS I NORMATIUS
LLEI 31/1995 DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS
RD 39/1997, REGLAMENT DELS SERVEIS DE PREVENCIÓ
RD 486/1997, SOBRE LLOCS DE TRABALL
RD 487/1997 , SOBRE MANIPULACIÓ MANUAL DE CARREGUES
GUIA TÈCNICA DE DESEMBOLUPAMENT DEL RD 488/97
RD 1215/1997 SOBRE EQUIPS DE TRABALL
Riscos associats/Mesures preventives
1 Organització del treball:
- Ritme de treball Intensitat
- Volum de treball
- Premura de temps
- Estrès
- Absència de programació de pauses i descans
- Treball monòton i repetitiu,...
1 Mesures preventives:
- Identificar i eliminar els factors de risc
- Crear varietat de tasques
- Establir una rotació de tasques
- Disminuir la intensitat del treball
- No prevaler ritmes elevats de treball - Programar descansos i micropausas
-Crear un sistema que permeti identificar i informar sobre l'aparició de símptomes i detecció de problemes de manera ràpida i eficaç.
2 Tasques, equips i eines:
- Aplicar força física intensa
- Aplicació repetitiva de força moderada
- Repetició de moviments ràpids
- Cicles curts de treball Postures incòmodes o forçades
- La inactivitat muscular, estatisme i treball sedentari Lloc de treball mal dissenyat, o no adaptat a la tasca Eines inadequades.
- Manca d'espai
- Zones de treball en desordre
2 Mesures preventives:
- Estudiar els llocs de treball i dissenyar tasques, equips i eines amb la finalitat de:
- Evitar aplicar forces excessives, mitjançant la utilització d'eines elèctriques o manuals adequades.
- Seleccionar equips, eines i mobiliari adaptats a la tasca que es realitza.
- Portar a terme un manteniment periòdic d'equips i eines.
- Si es realitzen moviments repetitius en cicles de treball curts, organitzar les diferents tasques de manera que s'allarguin els cicles.
- Dissenyar les zones de passada, els llocs de treball, igual que els accessos o sortides als mateixos, amb la finalitat de que:
1 . Existeixi l'espai adequat a la tasca que es realitza.
2 . S'evitin postures forçades i/o incòmodes.
3 . Permeti tenir els elements d'ús habitual en llocs d'accés fàcil i còmode.
Condicions ambientals en els llocs de treball:
- Ventilació insuficient o excessiva,...
- Soroll
- Il•luminació
- Vibracions
- Fred Calor
Mesures preventives:
- El medi ambient de treball pot ocasionar TME o predisponer que aquests apareguin, per tant convé:
- Controlar els focus emissors de soroll. - Dissenyar la il•luminació, tant la general com la localitzada, de manera que no existeixin reflexos i/o ombres.
- Condicionar la temperatura a les tasques que es desenvolupen.
- Ventilar de forma adequada i suficient. Evitar els corrents d'aire.
Característiques individuals del treballador:
- Edat
- Sexe
- Complexió física
- Estat fisiològic
- Lateralidad (destre o esquerrà)
- Absència o insuficiència de formació
Mesures preventives:
- Adaptar el lloc de treball i les tasques al treballador.
- Informar i formar al treballador sobre els riscos de sofrir TME i la manera de prevenir la seva aparició.
WEBGRAFIA :
DOCUMENLIBROS PDF (TME)
